la vida secreta de las palabras

La vida secreta de les paraules és una reflexió sobre la importància de les petites coses: la rellevància d’una pastilla de sabó, el descobriment de nous sabors, el significat ocult d’un simple missatge al móvil, les històries literàries extrapol.lades al dia a dia, una gasa que ensabona una pell nua, o la necessitat d’aprendre a nedar. De la mateixa manera que els llocs de les escenes són símbols de tot el que ens rodeja encara que no vulguem ser conscients d’alló. Començant per la oca solitària fins a la planta que lluita per sobreviure, passant per la cuina de les delícies de països del món, i la balconada de les ones infinites. Tots ells són escenaris tranquil.litzadors, armoniosos dins aquest univers on resideix gent turbada. Escenaris que són com les atencions que té hannah amb Josef quan el cuida del dolor. És necessari parlar del dolor en aquest treball. És necessari parlar del naixement d’un secret. De la seva sepultura en la ment. I de la seva resurrecció, el qual implica un vómit existencial i un despertar.

La urgència del dolor i del silenci mou a la directora a construïr un film en el que es descarta la peripècia estètica i es dóna privilegi a la sencillesa i la concissió. La càmara queda subjecta a l’emoció del personatge, a la captació del detall necessari, del contraplà urgent, de la panoràmica desoladora de l’home enfront del mar, davant del no res. Davant del silenci que tot s’ho empassa i devora.

És interessant aturar-se en aquesta focalització dels detalls. De petits moviments, com quan la protagonista després de descarregar unes maletes es rasca els pantalons. La càmara segueix la seva mà i es planta en el detall irrellevant. Quan un personatge sepulta els seus secrets, la comunicació no verbal és el seu mapa.